LA REGLA DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR  

TEMES  PER A LA FORMACIÓ INICIAL

Capítol  I
L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR  (O.F.S.)
-1
LA FAMÍLIA ESPIRITUAL FRANCISCANA

Entre les famílies espirituals suscitades per l’Esperit Sant en l’Església, la   Franciscana aplega tots aquells membres del Poble de Déu, laics, religiosos i sacerdots, que se senten cridats a seguir Crist, rere les petjades de Sant Francesc d’Assís.
De formes i maneres diferents, però en recíproca comunió vital, tots intenten fer present en la vida i en la missió de l’Església el carisma de Sant Francesc, el pare de tots.

GLOSA DEL TEXT

     El primer, segon i tercer Ordes, formen una sola família franciscana en l’espai i en el temps. És important prendre consciència del què som i del que hem de ser. Són 800 anys d’història i una llarguíssima tradició. Tots intentem fer present en la vida i en la missió de l’Església el carisma de Sant Francesc, el pare de tots.
     “Els diversos dons de l’Esperit Sant, carismes singulars, s’han de rebre amb agraïment i consol” (Lum.Gent. 12.2).
     Com a conseqüència d’aquests dons o carismes especials de l’Esperit, en el si de l’Església hi han nascut diverses famílies espirituals.
     Relacionades i conformades a aquell carisma particular que un Sant ha viscut, ha donat origen a un corrent espiritual determinat dins la comunitat eclesial.
     Per carisma entenem  el do de l’Esperit que Déu comunica lliurement  a una persona o grup i la crida a realitzar un servei determinat dins la comunitat eclesial, al mateix temps que el capacita per realitzar-lo.
     En un carisma hi descobrim tres trets fonamentals: DO, VOCACIÓ, SERVEI.
     Tot carisma s’ordena primordialment al bé de la comunitat eclesial.
     La família espiritual franciscana s’origina en l’home de Déu Francesc d’Assís i aplega en el seu si tots els qui se senten cridats a un seguiment de Jesucrist rere els seus exemples, al  mateix temps que s’hi comprometen..
Poden ser laics, homes, dones, solters, casats-, religiosos o religioses i sacerdots.
     
Aquesta crida s’anomena vocació franciscana. Aquesta vocació ens mou a relacionar-se mútuament, viure en comunió i fraternitat la seva experiència franciscana, ajudar-se en el camí del seu ideal de vida, per tal d’enriquir-se mútuament els uns amb els altres amb aquests contactes.

     Per “fer present en la vida i la missió de l’Església” aquell carisma peculiar que, a impulsos de l’Esperit, hi va aportar Francesc: el carisma d’una vida evangèlica. Caritat, estimació en el si de la comunitat i en el si de l’Església.
     Per tot això, cal adonar-nos de la gran riquesa que suposa rebre la vocació franciscana que ens fa avançar pas a pas en el seguiment de Jesucrist.
     Santa Caterina era terciària dominica va ser declarada per Pau VI doctora de l’Església.

La relació amb els germans i amb tot el nostre entorn, on podem expressar les nostres vivències de fe, en ajuden a reforçar la nostra voluntat de seguiment a Crist, i ha l’activitat apostòlica personal, animant-nos mutuament. La comunicació assídua i expressió de la fe dins la fraternitat és molt positiva i enriquidora a nivell personal i comunitari.

Tot cristià ha de viure en comunió amb Déu, i Jesús ens ensenya a pregar, i que hem de pregar sempre si volem estar en comunió amb Ell. (“sense mi no podeu fer res” (Jn 15-5). Si deixem que l’Esperit de Déu ens habiti i deixem viure Jesús en nosaltres, viurem i transmetrem las seva Pau. La pau és Jesús mateix. “Us deixo la pau,  us dono la meva pau. No com la dóna el món (Jn 14,27).
El silenci en la pregària, vol dir escoltar, assaborir, aprofundir en el que ens diu Jesús en el seu Sant Evangeli.
La pregària si és sincera ens ha de fer millors i disponibles als altres. L’entrega, la disponibilitat omplirà la nostra vida de sentit. El sentit de viure la fe en Jesucrist i en la seva Bona Nova plena de llibertat, d’alegria i de joia.

En el baptisme tots som cridats i estimats d’una manera particular, per això hem de pregar i testimoniar l’amor de Déu i ser les seves mans esteses en aquest món que te fam de Déu i anhela la pau.

(Documents de la gna. Mª Remei Garcia, mestre de formació)