C R Ò N I Q U E S

Assemblea Anual de l’OFS de Catalunya

Igualada, 11 de maig de 2014.

 

LA TRINITAT, misteri de salvació.

Per la gna. Maria del Mar Albajar i Viñas, OSB

 

 

1-Els primers cristians, les primeres comunitats cristianes, fan unaexperiència personal i col·lectiva del missatge de Jesús de Natzaret, de tal manera fins a donar la mateixa vida, fidels a la fe, fidels a aquella experiència tan íntima i confiada de la presència del Senyor en les seves vides.

 

2-En els quatre Evangelis, Jesús ens parla del Pare, i de la seva relació divina amb Ell. Que Jesús prové del Pare, el coneix i parla directament i si entén com a Fill, que fa la voluntat del Pare, i és per Ell que ens el manifesta. I també ens parla de l’Esperit, que rep de tot allò que és seu, per comunicar-ho a nosaltres, la força del seu amor, que hem d’expandir.

 

3-La Teologia posa les paraules a una experiència de salvació; una explicitació a partir del segle XX oberta a posar paraules intel·lectualment, però no tant com una experiència viscuda del discurs sobre Déu. És l’espiritualitat viscuda a fons, el que afecta i transforma la vida de les persones.

 

4-Quan parlem de “misteri” podem entendre-ho de dues maneres, encriptat o amagat. L’Encriptat seria aquell misteri que no es deixa descobrir, que manté segells tancats i que no permet posar-se al descobert, que resta amagat. Per contra el sentit de “misteri” cristià, està en relació amb la revelació, no perquè hagi de ser amagada, sinó que com Déu és infinit, és com una font que raja a borbollons, però que no acabem d’arribar mai a abastar-ne l’origen i per això és un misteri inabastable i que és la salvació.

El nom de Jesús vol dir: Déu salva.

Ens salva de la nostra dispersió, de ser diversos, per que esdevinguem un ser complet, ser un mateix, unificat. Arribar a ser un ésser unificat, d'una sola peça, possibilitat de ser el què realment sóc, autèntic, coherent, congruent.

 

5-Déu viu de manera trinitària. La Trinitat, conèixer-la vol dir allò que nosaltres podem arribar a ser segons el seu manament, divinitzar-nos per la gràcia de Déu “sigueu perfectes com el vostre Pare és perfecte”. La salvació és una proposta de Déu que Ell no pot fer sense nosaltres. Ho hem de descobrir amb la nostra vida com ens ensenya Jesús que viu en Déu de manera trinitària. La invitació, la proposta d’esdevenir família de Déu, de naturalesa divina, podem ser un amor amb llibertat que estima sense límits. Si jo tinc fe i crec que sóc un fill de Déu, seré i actuaré com un fill de Déu. Si crec que sóc un "petardo", naturalment actuaré com un "petardo". L’Opció de la meva tria, comportarà la dinàmica de la meva fe, d’allò que crec i hem fa actuar.

 

6-Com més units a Déu, més serem nosaltres mateixos, cadascú serà ell mateix. El bon músic que sent el que toca diu: “ja no sóc jo que interpreto, sinó que hem deixo portar per la mateixa música”. Conèixer molt bé la meva realitat més profunda. Déu ens dóna la possibilitat de fer el nostre camí amb llibertat. Cada moment amb llibertat puc fer les meves petites o grans eleccions. Déu se'ns està revelant infinitament, però jo mai no l’arribaré a entendre del tot, perquè som criatures febles i necessitades de conversió constant.

 

7-Quan Jesús s’en va al cel promet l’Esperit Sant. Esperit de Vida, i plenitud d’amor, que es revolta contra tota injustícia, doncs el Regne el compara amb un banquet en el qual no hi ha categories, tots som iguals a la seva presència. La Trinitat, és comunitat, fraternitat, germanor perfecta, comunió. La felicitat és ser comunió compartida. Un ser, sol i ric, no serà mai feliç. Déu s’entén en la relació, d’unió i de gratuïtat. Cadascú és ell mateix, sense interès, gratuïtament. La màxima unitat es dóna en una relació d’amistat, d’amor, gratuïtat i llibertat, no per imposició ni jerarquies.

Fer lloc al voltant, donar espai a l’altre, dinàmica i novetat.

 

 

(Anotacions del gmà. Benet Coll)

CELEBRACIÓ DE SANTA ISABEL D’HONGRIA

De la FRATERNITAT FRANCISCANA SEGLAR

D’ARENYS DE MAR, a 17-Novembre-2013

Començarem l’Assemblea puntualment a les 9 del matí al convent, amb salutacions, abraçades, petons i l’alegria de trobar-nos a la sala de les escolans amb tots els germans que érem molts i bastants de nous que estan en preparació per entrar a l’ofs.
La ministre Glòria Bilbeny presidí l’Assemblea amb el assistent espiritual fra Jacint Duran. El tema fou “Promotors de la justícia en el món” que és el punt núm. 15 de la Regla de l’ofs “Facin-se present pel testimoni de la pròpia vida humana, tant individual com comunitària en la tasca de la promoció de la justícia......”.
Presentà el tema la Neus Roig, responsable de formació de la fraternitat, sobre quatre punts que varem anar reflexionant un per un, molt profundament, amb la col·laboració dels germans presents a l’Assemblea. Es presenten uns aclariments i reflexions molts madurades sobre l’exercici de la justícia i la caritat; que ha de ser sempre present en discerniment preveient els resultats i el bé i el mal que pot fer el qui ho rep, sobre tot si incidir en el testimoni de la pròpia vida sempre en la caritat que cal pensar que “cada persona és imatge visible del Senyor”. Santa Isabel d’Hongria és la nostre model i guia. Desprès varem passar a l’església a participar de l’Eucaristia celebrada per fra Jacint Duran, el qual en l’homilia ens remarcà el sentit de confiança sobre Déu que ens dóna en tot moment en què el necessitem.
Omplírem la formació amb unes xerrades que explicà fra. Felip, sobre la vida de Sant Francesc. Desprès de la pregària de sexta, passarem al menjador i, la Carme i en Miquel, ens repartirem un menjar boníssim que es notava en l’amor que l’havien fet.
Érem més d’uns quaranta comensals, regnava un ambient d’alegria i distensió com saben molt bé crear els nostres germans caputxins.
Desprès de dinar, les mostres d’ajuda i d’efecte de trobar-nos es multiplicaven i ens anàvem acomiadant, els uns els altres fins a una nova trobada.
Donem-ne tots gràcies a Déu.

Ma. Remei Garcia, ofs


(Les fotografies les podreu veure en el seu apartat)

Trobada Fraternitats d'Arenys-Perpinyà, 21-04-2013

El diumenge 21 d’abril 2013,  Dia de la Fraternitat,  ens reuniem com cada tercer diumenge de mes, la fraternitat d’Arenys de Mar, però aquesta vegada amb la particularitat de que ens visitaben els germans/nes de la Fraternité Franciscaine Séculière “Les Alouettes de Saint François” de Perpinyà, per compartir amb nosaltres aquesta jornada. Anteriorment, uns germans/nes de la fraternitat d’Arenys de Mar,  ja habien visitat aquesta fraternitat,  una vegada contactats amb ells.
En primer lloc l’acolliment i petit esmorzar.
El matí hem compartit les experiències mútues de les fraternitats, amb intercanvis de alguns detalls, a la Capella de l’Horta dels Caputxins, on seguidament hi hem celebrat l’Eucaristia, presidida per Fra Eduard Rey, amb traducció simúltania, per ell mateix, de la seva homilia.
El dinar de germanor ha estat ben animat, compartint varietat de productes i animada conversa.
A la tarda una bona pasejada pel poble, la riera i el port.
A les 18,30 h. ens acomiadavem i ens emplaçavem a retrobar-nos si els és possible, al Pelegrinatge Anual a Montserrat pel mes de juny per visitar La Moreneta i el seu Santuari.
 
El germà ministre de la Fraternitat de Perpinyà, ens ha escrit l’endemà, ens ha expressat la vivència que ahir varem compartir:
 
Gràcies ... per la vostra càlida benvinguda.

Quina alegria de viure amb vosaltres aquest diumenge.
I encara que, amb el temps, va ser una mica curt ...
tothom tenia la impressió d'estar junts com una família
molt més que el temps d'un dia normal.

Hem experimentat això -fraternal amistat- veritable en Crist.
Com si sempre ens haguéssim conegut.
En parlar de les mateixes coses, i compartir els mateixos ideals.
I es pot fàcilment repetir amb el salmista:
"Què n'és de bo i agradable viure tots junts el germans!"

Arreveure!
Pau i bé
Claude Gaston,

Gmà. Ministre FFS Perpignan.

Santa Isabel - 18 Novembre 2012

CELEBRACIÓ DE SANTA ISABEL D'HONGRIA, PATRONA DE L'OFS

El diumenge 18 de novembre 2012.
L'inici de la celebració tingué lloc a les 9 h. del matí amb la ponència del tema: Camí de conversió " St. Francesc, un home reconciliat", amb uns textos adients per a la reflexió de l'Evangeli i dels escrits de St. Francesc, presentat pel germà Eudald i fra Vicenç.
A les 11 h. Eucaristia, en la qual varen fer l'entrada al Terç Orde : Montserrat Pruna, Lídia Aymerich, Araceli Arazola, Marina Ginebra, Josefa Andeme i Josep Montes.

A les 12 h. tingué lloc la presentació del llibre: "En Berga i en Vayreda al taller d'Olot" de Miquel Oliveres.  La presentació fou a càrrec de fra Jacint Duran. També va acompanyar l'acte amb selectes interpretacions la mezzosoprano Montse Matheu.
A les 14 h. Dinar de germanor amb la Comunitat Caputxina.
Un dia memorable que agraïm al bon Déu.

Diumenge 23 de setembre, la fraternitat franciscana d'Arenys de Mar es va trobar a Sant Martí del Montnegre per començar el curs. El dia abans un petit grup ja es van avançar per fer un vespre de recés.

   L'endemà, després de prendre plegats una mica de cafè, la jornada va començar amb una xerrada de fra Eduard Rey sobre la fe, amb la perspectiva d'aquest Any de la Fe que ha estat convocat en ocasió del cinquantè aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II. A l'eucaristia, celebrada juntament amb els parroquians habituals de Sant Martí, va professar la Regle de l'Ofs el germà Fernando Taboada. Va ser un moment senzill, intens i joiós. Finalment, el dinar, amb una llarga sobretaula, i el rés d'una dena del rosari a l'església van cloure la trobada.

Trobada de Reconeixement als germans...

El dissabte 25 febrer 2012, les fraternitats de Catalunya van celebrar una trobada de Reconeixement "Als germans que van contribuir a l'Elaboració de la nostra Regla", uns quants d'ells ja desapareguts, Núria Ribas, Francesc Cortès i Francesc Vayreda, acs. De molt grats records, i Fra Joan Giró, ofmcap. (Lluís de Reus), Fra Miquel Colom, ofmcap.,Leonor Burkhardt, Oriol Guixà i Antoni Casanovas, germans que van estar treballant al llarg d'una dècada, des del Congrés Nacional de la OFS celebrat al Tibidabo; les trobades anuals anomenades "Jornades de Pallejà", amb tres jornades d'intens treball i espiritualitat franciscana, amb una primera confecció del "Ideari", i posteriorment, en el seu dia, a la presentació de l'actual regla a Roma.

La jornada va començar amb la celebració de l’Eucaristia, a l’Oratori a les 10 hores, presidida pel ministre provincial, fra Gil Parés, i concelebrada amb fra Miquel  Colom, i fra Francesc Linares.

A continuació, presentació de la Jornada organitzada per la Fraternitat de Pompeia pel gmà. Carles Llompart i la gna. ministre Maria Cambray.

En primer lloc, uns Apunts des dels orígens:
"L'OFS Fins el Concili Vaticà II, per Maria Cambray, gna.ministre de Catalunya.
"L'OFS des del Concili Vaticà II, a la nostra Regla", pel germà. Enric Emo, de la Fraternitat de l'Ajuda, i
"L'OFS avui i perspectives de futur", pel germà. Carles Fontanals, de la Fraternitat de Pompeia.

 

Desprès d'un descans, hi va haver una Taula Rodona amb la moderació del Gmà. Carles Llompart, de la Fraternitat de Pompeia, a càrrec dels ponents gna. Maria Remei Garcia, de la Fraternitat d'Arenys de Mar, mestre de formació i ex-consellera internacional, i Fra Miquel Colom, ofmcap. assistent espiritual.
Hi va haver un extens i interessant col·loqui entre anècdotes i altres explicacions curioses.
En el "Dinar de germanor", abans d'acomiadar-nos és va obsequiar a diversos germans i germanes, agraint el treball realitzat a la redacció de la nostra Regla, amb un detall recordatori provinent de Assís.
A lloança i glòria de Crist i de nostre pare Sant Francesc.

bnt

Jornada del 25 de febrer 2012.  (Fotografies gna. Montserrat Linares)
Jornada del 25 de febrer 2012. (Fotografies gna. Montserrat Linares)

                     FRATERNITAT FRANCISCANA SEGLAR DE POMPEIA

                   ALS GERMANS QUE CONTRIBUÏREN EN L’ELABORACIÓ

                                          DE LA NOSTRA REGLA

       Santuari Mare de Déu de Pompeia. Dissabte, 25 de febrer de 2012

   La trobada va començar amb la celebració de l’Eucaristia a l’Oratori a les 10 hores, presidida pel ministre provincial, fra Gil Parés, i concelebrada amb fra Miquel  Colom, i fra Francesc Linares.

   En l’homilia fra Gil va remarcar la importància dels seglars vivint dins del món el  mateix carisma, en el qual els seglars poden arribar a llocs on a ells no els és possible. Per això, és molt important, va dir, la unió i col·laboració entre tots.

   Seguidament ens traslladàrem a la Sala d’Actes de Pompeia-Grups. Amb coordinació i moderació del germà Carles Llompart, va  començar l’exposició dels temes “Apunts des dels orígens” per part de la germana: Maria Cambray, ministra de l’OFS de Catalunya, el germà Enric Emo de la fraternitat de l’Ajuda, i Carles Fontanals de la fraternitat de Pompeia.

MARIA CAMBRAY:  l’OFS fins el Concili Vaticà II

   Cita en primer lloc les biografies de Sant Francesc: 1Cel 77; Floretes 16, i TC 60. La Regla de Nicolàs IV de 1289 i la “Carta a tots els fidels”, 1ª redacció 1215, on s’hi exposen cinc elements fonamentals de cara als germans laics. Va que va ser la nostra primera proto-Regla. Francesc va fer una 2ª redacció el 1221, amb la qual el Cardenal Hugolí es basà per donar-nos la primera Regla aprovada per la Santa Seu, el Memoriale Prepositi, destinada als seglars franciscans.

El 1289 el Papa Nicolau IV promou un nova Regla en la qual demana que els terciaris siguin regulats pels framenors. I s’hi introdueix la figura del “visitador” i de  “l’Instructor”.
L’Orde franciscà seglar va anar creixent i el 1385 ja consta que existien 244 fraternitats: 141 a Itàlia, 23 a Espanya, 29 a França, 37 als països germànics i 8 a les Illes Britàniques. Un Orde Seglar amb una missió específica dins l’Església.

   En una Butlla de Sixte IV, Romani Pontifice Providentia, sorgeixen el caputxins l’any 1525. Hi ha un cert ressorgiment a la segona meitat del segle XIX, d’aquesta època era el sacerdot Joan Mª Vianney, terciari franciscà.

   Lleó XIII el 1878/1883 amb el nom de Misericodis Filius, ens dóna una altra Regla aprovada  el 30 de maig de 1883.

   Hi va haver una estació de Congressos el 1893 a França que fou una temporada molt prolífica en vocacions.

   Ja més recentment, es va celebrar un congrés Internacional a Roma el 1950 i es va crear el consell Iter-obediencial, que va ser la unió de l’OFS de totes les branques franciscanes: Menors, Conventuals, Caputxins i la TOR. Les CCGG s’aprovaren 25.08.1957.

ENRIC EMO:  Des del Concili Vaticà II a la nostra Regla

Ens diu que els primers membres de l’OFS foren el matrimoni Lucreccio Modestini i la seva esposa Buonodona. Eren comerciants de Poggibonsi (Toscana)
L’ideari era la conversió contínua i deixar l’acció de Déu en nosaltres, deixar-lo actuar. Ser ferment enmig del món: santedat i laics dins l’Església.
Joan XXIII, Beat i Papa, terciari franciscà, convocà el Concili Vaticà II. Va ser com el Papa mateix en deia, L’Aggiornamento.

   Sobre els laics hi ha dos capítols: Lumen Gentium i Apostolicam Actuositaten
Què comportà el Concili? Inquietuds. Reflexions sobre al caràcter seglar de l’OFS. Abans semblava que per santificar-se s’havia de sortir del segle, però els seglars franciscans sense sortir del segle, s’hi comprometen.
   Ens recorda Santa Rita de Lucca que en fou un gran exemple.

   La nova Regla significa un gran avenç, i ens cita l’art.33 de les CCGG que parla de la guia i coordinació de les Fraternitats; i l’art.22 de la Regla que diu: “Els franciscans facin-se presents en el camp de la vida pública...”
Tot això va ser exposat amb Power Point tot va mostrar una postal de “l’Eremo delle Carceri” (Assisi), on sant Francesc amb altres frares contemplen de nit l’univers estrellat. Una imatge molt bonica.

   Ens cita Sant Roc de Montpeller, terciari franciscà, fill del governador de la ciutat. Als 20 anys distribueix tots els béns entre els pobres i renuncia al govern i continua el seu camí pensat de pelegrí.

   És bonic constatar –ens diu-, que fou en una reunió de frares a la Porciúncola, la casa mare, on se n’adonen que hi hauria d’haver seglars perquè, si no faltaria la “reciprocitat vital”.

   Ara en el Power Point surt una imatge de Sant Francesc amb la Regla del Terç Orde sota el braç, és molt curiosa.

   Després una altra imatge de Santa Isabel d’Hongria en el seu hospital cuidant els malalts.

   Tota una sèrie de testimonis franciscans que ens ajuden a estimar cada vegada més els germans de la nostra Fraternitat Seglar i a tos els nostres germans religiosos i religioses que vivim el mateix carisma.

 
CARLES FONTANALS:  l’OFS avui i perspectives de futur.

Primer de tot el germà Carles ha fet un reconeixement dels germans i de les persones amb les quals ens hem relacionat, i que ens han fet molt de bé.

La situació actual de l’OFS és similar a les circumstàncies de tota l’Església. Fa temps que vivim una mica acomodats, però hem d’admetre que ens han volgut acomodar. No obstant els qui se n’han salvat i estan disposats al servei són els qui sostenim l’Església.

   Els germans de l’Orde Franciscà Seglar, han de ser, sobretot, acollidors per rebre els desenganyats. Estimar les persones pel que valen, no fer discriminacions, atendre amb amor i tendresa els qui pateixen. No hem de judicar ningú, és una forma de creure’ns millor que els altres. No es pot excloure ningú i ajudar al desenvolupament de les persones. Tots són necessaris, no podem rebutjat ningú.

   Ens trobem en el nostre món amb una sèrie de problemes morals nous, que ens hauríem d’ajudar a solucionar-los. La família com a institució de base és el nucli acollidor, el nucli de desenvolupament de la persona.

   Hi ha situacions que no controlem i tenim por. Per assegurar el pa.... el Parenostre de cada dia... Aquesta crisi d’ara és una angoixa de falta de confiança.

   En aquest punt ens llegeix l’article 14 de la Regla:

Cridats, juntament amb tos els homes de bona voluntat,
 a construir un món més fratern i evangèlic
per tal de portar a terme l’edificació del Regne de Déu,
conscients que qualsevol “qui segueix Crist, l’home perfecte,
esdevé també ell més home”,(LG 31)
exerceixin  amb competència les pròpies responsabilitats
 amb esperit cristià de servei.

   I conclou: ens hem de deixar portar per Déu, seguint el missatge de  Francesc que té 800 anys d’existència: pobresa, mansuetud, dolcesa... esglaons que ens ajudaran a créixer. Contents sempre i agraïts a Déu cada dia pel nou dia, hereus de la “Veritable Alegria”, que puguin dir: “Mireu com s’estimen!” .

   Després d’un breu descans, es va començar la Taula Rodona, tenint com a moderador el germà Carles Llompart.

   La primera havia de ser la germana caputxina Mª Pilar Lumbreras, que no va poder assistir per malaltia; per tant li va tocar el torn a la germana Mª Remei Garcia. Va ser molt concisa, i va fer referència a les seves vivències des del principi que es va començar a elaborar la nostra estimada Regla. Van ser uns anys de treball però plens d’il·lusió i de força.

   El P. Lluís de Reus va ser el primer que em va enviar la primícia de la Regla traduïda i mecanografiada per ell mateix junt amb una carta molt bonica en la qual m’adjuntava tots els documents acreditatius en data 4 d’octubre de 1978. A fi que els germans poguessin conèixer-la bé, es van confeccionar quatre llibrets repartint els 26 articles de la Regla amb una glossa molt treballada per l’equip de germans que ho va elaborar: El germà Francesc Cortès va redactar una segona edició en un sol volum el gener de 1996.

   Hem recordat alguns dels seus fruits, com les “JORNADES DE PALLEJA”, celebrades més de 25 anys, i el record que en va fer el germà Francesc Vayreda als 12 anys de ser publicada la Regla en una trobada celebrada al Convent de Sarrià el 29 d’abril de 1990.

   A continuació el  P. Miquel ha estat més extens i ha citar tota una sèrie de temes treballats durant aquest període dels germans Francesc Cortès i Francesc Vayreda, sobre el “Compromís temporal”, i la “Laicitat” en un congrés de l’OFS d’Espanya, que se celebrà al Tibidabo els dies del 29 d’octubre al 1 de novembre de 1977.

   Altres documents que ha remarcat, és l’edició de “La Carta a tots els fidels” de Sant Francesc i que es repartí a les jornades de Pallejà ja citades. El P. Miquel ha fet esment també del primer “Itinerari espiritual de l’OFS” mentre es tramitava a la Santa Seu la nova Regla. Per fi la Regla va ser aprovada per Pau VI el 24 de juny de 1978.
    
   També ha fet esment de la PROCLAMA que es va fer a les primers Jornades de Pallejà els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 1976, en la qual és referma el nostre ideari de vivència cristiana i franciscana.

   Una cosa que va remarcar molt el P. Miquel fou el canvi en les Constitucions del primer Orde després del Concili Vaticà II, la manera d’entendre pel primer Orde. Quan es refereix a l’Orde Franciscà Seglar, i hi ha una clàusula que ens ha volgut llegir i diu així: “Així mateix, dintre l’àmbit de la família franciscana ocupa un lloc especial la Fraternitat o Orde Franciscà Seglar, que en comparteix i promou l’esperit genuí i que s’ha de considerar necessari per expressar la plenitud del carisma franciscà”. (nº 95)

   Va mostrar molts altres documents i treballs efectuats durant aquest període, com també ha assenyalat que totes aquestes trobades, de Pallejà, a Montserrat, Recessos, i trobades de formació, foren compartides per tot l’OFS de Catalunya de les diferents branques existents.

   Fou una exposició ben exhaustiva i després d’aquesta intervenció va començar el torn de diàleg entre els assistents.

   Hi havia moltes persones estimades que van venir en aquesta celebració  i en remarcaria una especialment: fra Francesc Linares que va venir des de Múrcia on ara està destinat. Em va donar molta alegria veure’l, doncs ha treballat molt amb nosaltres abans d’anar-se’n al nou destí i l’apreciem molt.

   Després varem compartí tots plegats un dinar molt bo i a més acompanyats de tants germans estimats que són com diu Sant Francesc un gran do de Déu.

   He d’agrair molt a tots els que ho van fer possible i que van treballar-hi perquè tot anés bé amb molt d’amor. Gràcies a tots!

Mª Remei Garcia, ofs

TROBADA FRATERNA, 14 de gener 2012.
El dissabte  14 de gener 2012,  es va celebrar la Trobada Fraterna de les comunitats caputxines de Catalunya, un aplec que es realitza cada any per gaudir del retrobament, reflexionar i enfortir la xarxa de relacions que potencien la Formació del Laics i la Pastoral en comú.

Enguany, sota el lema de "Comunió i Diversitat" es pretenia fer una experiència de fraternitat i diàleg amb grups d’Església de signe divers, en el benentès que no hi pot haver evangelització creïble si no hi ha comunió i unitat entres els catòlics. Per articular-ho va començar el matí amb una taula rodona formada per Ricard Martinez de la Renovació Carismàtica, Josep Lligadas de l’ACO, Josep M. Vallejo dels Caputxins, Ferran Blasi de l’Opus Dei, Joan Oñate d’Església Plural, i Jaume Castro de la Comunitat de Sant Egidi.

El diàleg va ser molt fluid i cordial, ressaltant tots els ponents l’oportunitat d’aquesta trobada que mostra com és possible la unitat fraterna en la diversitat de carismes i opinions. Les intervencions giraven entorn de tres qüestions: “Com veig la societat actual”, “Com se situa el meu grup respecte a la societat”, i “com veig la comunió entre grups a l’església”.

Diversos ponents varen coincidir en la necessitat de mirar el nostre món amb simpatia, amb empatia. En Joan Oñate, d’Església Plural, ressaltava la necessària acció transformadora dels cristians en el seu entorn, els ordes religiosos com a signes d’esperança i referents de relacions democràtiques i igualtat amb els laics, la importància de les petites comunitats interrelacionades en xarxa, el paper de la dona i el necessari canvi en el tractament dels divorciats i les persones homosexuals.

En Jaume Castro, de la comunitat de Sant Egidi, deia que la nostra societat no afavoreix les realitats associatives i comunitàries i estima poc el treball comunitari i gratuït. Els grups d’Església som bastant irrellevants però, en tant que “experts en humanitat”, podem ser minories creatives, sempre que ens edifiquem sobre principis espirituals: pregària, evangeli i servei als pobres com a germans.

En Ricard Martínez, de Renovació Carismàtica, assenyalava el relativisme i sincretisme del nostre món i el qüestionament de l’autoritat, i propugnava des del seu grup la creació de petites comunitats que com al “Pou de Sicar”, ofereixin aigua per saciar la nostra set i expandeixin l’experiència renovadora de l’Esperit Sant.

En Josep Lligadas, militant de l’ACO (Acció Catòlica Obrera), deia que no sabem com situar-nos davant de la societat i propugnava la fraternitat com la millor manera de ser feliç. Insistia que l’evangeli és Bona Notícia per als pobres i exclosos, i matisava que el testimoni és necessari però que si és explicat, millor. Així mateix recordava que més que la bondat del producte cal vetllar per la credibilitat del transmissor.

Mossèn Ferran Blasi, capellà de la Prelatura de la Santa Creu, va ressaltar algunes de les coses dites abans i va recordar la conveniència de rellegir i meditar els textos del Concili Vaticà II, així com de tenir cura dels mitjans de comunicació. Ressaltà també la significativitat d’esdeveniments com les Jornades Mundials de la Juventut i l’Atri dels Gentils.

Fra Josep Manuel Vallejo veia els nostres contemporanis amb por, molta solitud, desorientats i sense un sentit, amb un gran desig d’ésser escoltat i estimats i amb un gran deler d’espiritualitat. Recordà con fra Jacint Duran diu que Jesús té una mirada a la realitat diferent a la nostra i com davant d’una multitud desesmada i desesperançada diu: “la collita és abundant, envieu segadors”. Segons ell la manera franciscana d’atansar-se al món és plantar una fraternitat on es visqui vida de família entre frares i laics, fraternitat orant, fraternitat de taula on tothom és convidat i on s’acull tot tipus de persones.

En conjunt, una experiència reeixida de diàleg fratern, en comunió, des de la diversitat i les opinions contrastades. Tal com deia Josep Lligadas: “Parlar amb persones molt diferents a les del meu grup, m’ajuden a relativitzar, a contrastar i enriquir la meva mirada”

Al centre de la trobada, l’Eucaristia a la cripta de Pompeia, presidida pel germà provincial Gil Parès, amb cants i una ambientació molt cuidada. Al costat de l’altar hi havia un mur fet de caixes de cartró amb els noms dels 12 apòstols a la base i a sobre els dels participants a manera de pedres vives que formen l’edifici de l’Església coronat amb la pedra angular que és el Senyor-Jesús.

Després del dinar, festiu com sempre, Jordi Llisterri, director de Catalunyareligio.cat, va parlar de la seva visió de l’Església catalana actual. A partir d’uns gràfics ens va mostrar com, tot i el descens numèric, la nostra realitat no és diferent de la d’Europa i, sobretot no som “l’Holanda del sud”. Per exemple, en la recent enquesta sobre valors a Catalunya de l’Observatori de Valors de la Fundació Lluís Carulla, un terç dels catalans diuen pertanyen a alguna associació, i entre aquests, les associacions religioses (9%) estan per sobre dels sindicats (5%) o dels partits polítics (3%).

Va insistir en la notable presència de l’Església en l’Ensenyament, en l’Educació en el Lleure, en l’Acció Social i en la Formació-Espiritualitat, essent encara un dels pilars de la vida social. Amb gairebé 7.000 centres de culte i uns 8.000 preveres, religiosos i religioses (a ple temps), l’Església a Catalunya es pot equiparar a una “gran empresa” amb un extensa presència al territori. Va mostrar, en suma, que l’Església encara té moltes possibilitats i el que cal és fer-les rendir.

Al final de la tarda, ens vam aplegar amb els nois i noies de l’Esplai de Pompeia i el grup Bufanúvols ens va fer ballar tots danses d’arreu del món i van explicar diversos contes.

(de Catalunya Religió)

Viure el nostre compromís

cristià a l'estil de

Sant Francesc d'Assís.

 

En fraternitat amb

senzillesa i alegria.

 

En comunió amb l'Església

i la família franciscana en

el món.

 

En la Pau i l'Alegria que

ens caracteritza.

 

En respecte i harmonia amb

la creació.

Webs  : OFS-CATALUNYA

CONFERÈNCIES