A G E N D A

VENIU ESPERIT SANT

 

Novembre

 

TOTS ELS DIES (de dilluns a divendres) DESPRÉS DE L’EUCARISTIA PREGÀRIA AMB EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM (Cripta de l’església del convent).

 

1 TOTS SANTS. Horaris de missa com els diumenges (11:00 i 19:30).

2 19:30 Tots els fidels difunts. Després de la missa, adoració eucarística, amb cants i lectio divina a càrrec d’un frare. [TOTS els primers divendres de mes]

 

5 A les 17:15 Reunió de caps de grup de Diàleg i Pregària.

 

6 MEMÒRIA LITÚRGICA DELS BEATS CAPUTXINS MÀRTIRS DE LA GUERRA CIVIL

 

10-11 Recés a St. Martí del Montnegre [Contacte: conselldelaics@caputxins.cat]

 

16 A les 18:15 Grup d’Oració del Padre Pio (Hora de pregària oberta a tothom, cada tercer divendres de mes, davant de la capella del Santíssim del Convent).

 

18 SANTA ISABEL D’HONGRIA, patrona del Terç Orde Franciscà.

9:00 Pregària davant del Santíssim

9:30 Assemblea: Tema: La veritable alegria, a càrrec de José Montes, OFS

11:00 Eucaristia. Professen per primera vegada tres germans nostres:

José Escuder, OFS; Antònia Juvanteny, OFS; Josep Buendia, OFS

Després de l’eucaristia, L’Elena Escolano ens obsequiarà amb unes

cançons i tot seguit temps lliure per fer fraternitat.

13:30 Pregària de l’hora menor (al cor del convent)

14:00 Dinar de germanor, cal apuntar-se al telf. 635612431, o a la Neus Roig,

o al e-mail : ofscatalunya@outlook.es

 

25 CRIST REI. Acaba l’any litúrgic

 

30 RECÉS D’ADVENT de la comunitat cristiana

18:30 Adoració eucarística

19:00 Música en directe i reflexió / meditació acompanyada.

19:30 Eucaristia

20:15 Xerrada a càrrec de Mn. Robert Baró (canonge de la catedral de Barcelona i professor d’Història de l’Església Antiga a la Facultat de Teologia de Catalunya) i un jove de l’Església Melquita de Galilea.

 

 

Desembre

 

3 A les17:15 Reunió de caps de grup de Diàleg i Pregària

 

6 A les 19:30 Missa del Sagrat Cor. En acabat, adoració eucarística, cants i lectio divina.

 

8-9 Recés a St. Martí del Montnegre [Contacte: conselldelaics@caputxins.cat]

 

 

16 Assemblea de l’OFS 

Recordeu que el dissabte dia 24,nov. Formació Franciscana, obert a tothom, a Pompeia Grups, Riera St. Miquel 1 bis - Barcelona.                           A les 9,30h. Acollida,                                            10h. Formació                                                            Per més informació 635.612.431

EDITORIALS GERMANOR FRANCISCANA

 

HEM NASCUT PER SER DO PER ALTRES

 

 

Voldria remarcar la importància de sentir-nos sovint fills de Déu. Quants cops la nostra ment atabalada ens passa factura i acabem en un estat d’ànim no desitjat o dient o fent el que no desitjàvem? Doncs bé, cal anar més sovint a la pregària com nens per sentir-nos petits i en aquesta petitesa que Déu sigui Déu i en aquesta petitesa treure importància a les coses que ens amoïnen , tot presentant-les a Déu i agafar-nos la nostra petitesa i fragilitat amb pacient alegria.

Una abadessa, Sor Clara de Fortià, amb Alzheimer, em va dir: “ Francesc, penses massa”. Temps més tard li vaig preguntar a aquesta mateixa abadessa: “I com es fa per no pensar tant?” I em va contestar: “Agafa-t’ho bé i treu-li importància”. Sovint em dic a mi mateix: “Pensa menys i prega més.” El més rellevant de la nostra vida són els “com”, i els “com” dependran de la qualitat de la nostra pregària. Si Déu no ens jutja, per què ho hem de fer tant severament amb nosaltres i amb els altres? Em dic jo…

Som el que som davant de Déu i res més. Sovint penso que estem massa educats a nivell mental i poc a nivell del cor. Només una ànima enamorada de Déu pot sentir plenitud en la màxima fragilitat. Tenim necessitat de Pau interior perquè sense aquesta no podem adaptar-nos plenament als altres, a les circumstàncies ni a la nostra realitat mundana i divina alhora.

Vaig anar dues nits i tres dies a un Monestir aconsellat per un frare savi. Doncs bé, no vaig sentir res d’especial com em passa amb la pregària sovint, però en els dies posteriors em vaig sentir més ple de vida; semblant al que sento quan surto de missa o de fer adoració. Aquesta experiència em fa mantenir-me fidel contra tota esperança quan em sento perdut i sol.

Tots tenim sembrat al cor la llavor d’Eternitat i d’Esperança. Necessitem tocar la nostra fragilitat perquè Déu sigui Déu.

Acullo a Déu i els germans com es mereixen? Com l’acullo i com els acullo?

Escullo a Déu cada dia i escullo cada dia a qui Ell m’ha donat? Com renovo cada dia aquesta aliança?

Confio realment en Déu i els germans que també són imatge de Déu? Com és aquesta confiança?

Desitjo Déu? Desitjo realment la seva voluntat en els qui Ell m’ha encomanat?

Déu és Déu. La generositat porta al Bé i el Bé a la Pau.

(Escrit en honor a la Tendresa de fra Vicenç, un do de Déu que ha impactat em mi com pocs en només sis mesos i sovint només per telèfon.)

 

 

Francesc Moreno, OFS (Figueres) 

VIDA FRATERNA

 

Un dels textos evangèlics que farien vibrar sens dubte a Francesc d'Assís seria aquest : "Tots vosaltres sou germans" (Mt 23, 8 ). Aquesta germanor ens iguala a tots, situant-nos al mateix nivell, descartant el "domini" dels uns envers els altres, com molt clar ho deixa establert Jesús a Mt 20, 25- 26 i a Lc 22, 26.

 

Així, doncs, en la Fraternitat, el títol general per a tothom és el de germà i el títol especial és el de ministre tot advertint que el nom de ministre ve de minus que vol dir "menor", en consonància amb la Paraula del Senyor: "El més gran de vosaltres serà el vostre servidor" ( Mt 23, 11 ).¡Quantes vegades meditaria Francesc el text de Gàlates 5, 13!. "Per la caritat feu-vos servents els uns dels altres. "Ens poden ajudar en aquesta reflexió els següents documents: la 1a Regla no butllada 5, 3-4 ; 9, 14 ; 22, 25. 33 ; i la 2a Regla butllada 10, 1-2. Per tant és evident que "som" en la mesura que "som germans".

 

Eudald Sudrià, ofs

 

Arenys de Mar

LLENGUATGE HUMÀ A L’HORA DE PARLAR DE DÉU

 

La fe cristiana professa que hi ha una manera infal·lible de contactar amb Déu i és la dedicació amorosa als pobres de la terra. Aquest contacte podrà ser percebut o no, però es donarà sens dubte.

Avui s’acusa als cristians que no sabem parlar de Déu. I és que de Déu no se’n parla bé mirant els núvols ni contemplant-se a un mateix, ni repartint fuetades moralistes, sinó mirant aquesta terra sofrent i utòpica.

P. Prini, en la presentació que inicia el llibre d’Antiseri, comença les seves reflexions sobre el llenguatge religiós distingint entre dos tipus de llenguatge, o dos usos del llenguatge religiós, distinció que pot ser molt il·lustrativa: Considero que, per a plantejar correctament el problema del llenguatge religiós és important establir de bon principi la doble forma que pot assumir: la que jo anomenaria del llenguatge religiós directe i primari i del llenguatge religiós indirecte o secundari. El creient –tant si expressa immediatament la seva experiència individual de fe com si participa en el “credo” d’una fe comunitària–, parla a Déu o dóna testimoni de la seva pròpia fe davant els altres abans de poder parlar sobre Déu. Hi ha un llenguatge sagrat i un llenguatge sobre el sagrat: el primer té forma d’invocació i testimoni (parlar a Déu, anunciar la paraula de Déu); el segon és la teologia i, en general, el conjunt de les ciències religioses. Les estructures lògiques, de les que no pot prescindir cap forma de llenguatge, són molt distintes en les dues classes de llenguatge religiós; però molts analistes cauen en l’error de pretendre que el segon, el llenguatge teològic, és aïllable del primer i deu extreure significats de quelcom distint de l’experiència religiosa en que s’expressa: Quin sentit pot tenir, per exemple, la més profunda i antiga tradició teològica, la teologia negativa, fora de la referència a l’experiència de l’absolutament Altre? (p. 16).

Per tant, segons aquestes observacions, es tracta de trobar una via que permeti expressar no només l’experiència quotidiana dels afers de cada dia, ni de parlar de Déu com una realitat més del conjunt de la realitat. Es tracta, més aviat, de trobar un llenguatge que: - respectant Déu en la seva Divinitat i Subtilitat, permeti a l’home comunicar i expressar Déu, parlar sobre Déu.

  • És a dir, ha de ser un llenguatge que pugui fer Déu accessible a l’home, a tot home.

  • Déu no pot ser reduït al totalment inaccessible, al radicalment i totalment Altre.

Des dels dos focus anteriors podem concloure amb una altra frase dialèctica: per a un cristià Déu és la més important i la millor notícia que se’ns pot donar als éssers humans.

I és comprensible el pensament de Pascal: “només hi ha dues classes de persones a les quals un pot anomenar sensates: les que viuen per a Déu perquè l’han trobat, o les que el busquen sense parar perquè encara no l’han trobat”. Però, alhora, Déu pot ser una qüestió d’importància relativa perquè la manera més veritable d’estimar-lo és estimar el que ell estima; i es va revelar en Jesús dient: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”. (Jn 3, 16).

 

 

 

                                                                                                                        fra René H.Rodrigo

DIALOGAR


¿Per què ens costa tant dialogar?

Suposo que això depèn de la posició –diguem-ne matemàtica- que hom ocupa, representada per aquets tres signes: “més, menys, igual."


Els deixebles de Jesús són els seguidors del "Verb" de la Paraula... i com a tals, estan cridats a "dialogar".


Heus aquí unes quantes recomanacions bíbliques:


ESCOLTAR:“que tothom sigui prompte a escoltar " (Jm 1, 19)


SINCERITAT:“que el vostre llenguatge sigui: sí, quan és sí; no, quan és no".(Mt 5, 37)


PROFUNDITAT:“del que sobreïx del cor, parla la boca" (Mt 12, 34)


EXPERIÈNCIA:“Parlem d'allò que sabem i testifiquem allò que hem vist" (Jo 3, 11)


VALOR:"No tinguis por, parla i no callis" (Ac 18, 9)


UNITAT:"Aneu tots d' acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres"(1 Cor 1, 10)


DO: "No us preocupeu de com i de què parlareu, ja us serà donat en aquella hora què heu de dir".


"ESCOLTAR I PARLAR en un clima D'IGUALTAT": Aquest és el somni EVANGÈLIC QUE ENS AGERMANA: "Tots vosaltres sou germans" (Mt 23, 8).


Montserrat Sitjas

 


EN TU CONFIO I NO TINC POR


Fa uns dies vaig veure un vídeo del Papa Francesc que em va impressionar molt. Era d’una nena filipina que li preguntava entre llàgrimes al Papa, per què Déu permetia que els nens patissin. I el Papa va respondre que li havia fet una pregunta de la qual ell no en sabia la resposta. Bé, quants de nosaltres ens hem fet moltes vegades la mateixa pregunta: On és Déu quan estem patint? I després de molt pensar he arribat a la conclusió que Ell senzillament és aquí, fent-nos costat, encara que no el sabem veure, ni notar, aquí, donant-nos esperança en la desesperació i pau en els moments de dolor, potser no ens va dir que no tindríem tristeses, però sí que Ell estaria trist amb nosaltres i crec que hi ha una cosa molt més important que l’absència del dolor i és la presència de Déu en el nostre dolor.

Ell, Totpoderós i immensament gran, es va fer petit, el més petit dels homes, també va suportar humiliacions, burles, penes i molts dolors. Ell mateix li va preguntar al Pare per què l’havia abandonat, però amb fermesa va afrontar-ho tot per nosaltres. Així doncs, no perdem mai la fe, ni dubtem mai que Ell és aquí, patint amb nosaltres i eixugant-nos les llàgrimes. Haig d’aprendre a dir en tot moment: “En Tu confio i no tinc por”.


Lídia Aymerich, OFS 

FELIÇOS ELS NETS DE COR

La carta al Hebreus aplica a Jesucrist el terme "immaculat": Crist per mitjà de l'Esperit Etern s'oferí a sí mateix immaculat a Déu. (Hebreus 9,14).
Certament, Jesucrist és l'home net, pur, insubornable...

Ara bé, per a nosaltres, els seus seguidors, això ha de ser un Punt de Referència constant. La praxi cristiana sempre serà una praxi "eucarística"; és a dir: al Pa, pa, i al Vi, vi... el demés és trampa (Mt 5, 37; Jm 5, 12; 2Co 1, 17.20).

Ales hores, la litúrgia fonamental consistirà en oferir a Déu, per mitjà de l'Esperit, la pròpia persona, permetent que l'Esperit ens vagi modelant, purificant... transformant...
Cal saber que no hi ha l'Esperit perquè som nets, sinó que som nets perquè hi ha l'Esperit.

Finalment, per passar de la Quaresma a la Pasqua ens pot ajudar moltíssim el text de 1 Pe 2, 9.

Endavant!!!

Una forta abraçada
Eudald Sudrià, OFS

                                 NÉIXER DE NOU

Fa uns 6 anys vaig néixer de nou a la vida, vaig tornar a veure el camí de la llum del Senyor. Sempre ha estat i està amb mi, però jo abans no el sentia com el sento ara, ara ja no tinc por, perquè sé que mai no estic sola. Vaig néixer en el cor d’una família molt gran (la Família Franciscana) amb molts germans que m’ensenyen i es preocupen per mi. Poc a poc he anat creixent i, cada cop, em sento més a gust amb la nova persona que ha nascut.

Estic contenta de tenir tanta gent al meu voltant de qui aprenc constantment i només puc donar gràcies a Déu, perquè em dóna tant, que mai no podré agrair tot el que visc i gaudeixo cada dia. Em sento molt afortunada i us vull agrair a tots i a cadascun de vosaltres cada segon de la vostra vida que compartiu amb mi, perquè aquests moments seran els que m’acompanyaran per tota la meva existència i els que em fan créixer com a persona. El que espero ara de tot cor és saber transmetre tot el que estic vivint, perquè d’altres persones puguin trobar també el camí de la llum de Déu i visquin el canvi que he viscut jo i també tornar a tots i a cadascun dels meus germans una miqueta de tot el que rebo jo d’ells, que és molt. Mil gràcies!

 

Marina Ginebra

EL MAL: SOFRIMENT I MISTERI

 

Hi ha una frase de Paul Claudel que diu: Déu no ha vingut ha suprimir el sofriment, ni l’ha vingut ha explicar. Ha vingut a omplir-lo amb la seva presencia.
El mal i el sofriment engendren por, no obstant, es converteixen en misteri. Per això Sant Pau ens diu: No faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria (Rm 7,15.19).
Personalment, penso que el primer que cal fer és reconèixer el mal i el sofriment, saber de la seva existència, acollir-lo i amb l’ajut de la pregària, aprendre a viure i a conviure amb ell, amb pau, per a poder omplir -lo de la presencia de Déu.
 Com diu l’apòstol Sant Pau:” no et deixis vèncer  pel mal ans al contrari venç el mal amb el bé” ( Rm,12,2). Ell sap molt bé que ningú se’n salva més tard o més d’hora.. Per això Sant Pau també ens diu: Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa…. ( Rm 8,35)..
Com podem sinó entendre com enmig del dolor i l’angoixa nostra pare Sant Francesc fos capaç de composar el bell càntic a les criatures? Cal emmirallar-nos d’ell per a poder com ell fer resplendir la llum enmig de les tenebres. Amb la confiança que Déu no ens abandona mai, cal dons que obrim el nostre cor a la seva presencia transformadora.

 

Júlia Álvarez OFS

CAMÍ DE CONVERSIÓ

A vegades penso, com i quan vaig arribar a la conversió. Realment la meva conversió va ser gairebé sense adonar-me’n. La meva vida d’abans semblava perfecta, la feina, la família, els amics...passaven els mesos, els dies i els anys, l’un darrera l’altre, però, la realitat era que quan l’examinava no em sentia gens realitzada.

Al Juan, el meu marit, també li passava una mica el mateix, però no em parlàvem, potser per por de no ferir-nos mútuament. Ell, va ser el que va donar el primer pas i un dia va a anar al convent dels caputxins per parlar amb els frares i va ser així com de mica en mica fent de voluntari va començar a obrir-se als altres. Jo també em vaig anar apropant cada vegada més i més al convent, als frares i a les persones que per necessitat, s’acosten diàriament al convent.

I així, sense gairebé adonar-me’n, la vida em va anar canviant de dia en dia, de mica en mica. Ara gaudim i valorem les petites coses que ens dóna la vida, te’n dones compte que quan dónes sempre reps molt més. Ara sento pau i felicitat i el fet de poder compartir amb els germans, em fa descobrir una nova família, la família de la fe, que és la que m’ ajuda  a seguir en aquest camí que em porta a Crist, la que m’ha ajudat a obrir els ulls i vull seguir per aquest camí que he començat i així poder arribar un dia a Déu Pare.

Déu és el centre de la meva vida, el que em dóna forces en les dificultats. Vull donar gràcies a tots els que m’heu ajudat durant tot aquest temps, a les persones que sento germanes, als frares, especialment a fra Vicenç, que va ser el primer que ens va obrir la porta del convent i de la fe.

Actualment estic a l’atur, igual que moltes persones més, però ara sé que no haig de tenir por de res, perquè “ el Senyor m’ajuda i em salva, Ell és la meva força i el penyal on m’emparo”
      
Araceli Arazola

Inici de Curs: Sant Martí de Montnegre. 15.9.2013

Viure el nostre compromís

cristià a l'estil de

Sant Francesc d'Assís.

 

En fraternitat amb

senzillesa i alegria.

 

En comunió amb l'Església

i la família franciscana en

el món.

 

En la Pau i l'Alegria que

ens caracteritza.

 

En respecte i harmonia amb

la creació.

Webs  : OFS-CATALUNYA

CONFERÈNCIES