ORDE FRANCISCÀ SECULAR

Amics i simpatitzants de l’ideal de St. Francesc d’Assís.

GERMANOR  FRANCISCANA

 

 

LA NOSTRA FRATERNITAT

En començar un nou curs voldria compartir amb vosaltres aquesta reflexió: L’altre dia pensava, que en som de diferents els germans de la Fraternitat, som com els colors, que n’hi ha molts i de moltes games i tots diferents, no n’hi cap d’igual. En comparança, Déu ens ha fet únics i irrepetibles, som diferents i únics. I, com pot ser que persones tant diferents en el caràcter, en la manera de ser, de fer, puguem ser germans? Això és tot un procés personal a treballar, però, veritablement el miracle el fa el Senyor. Ell mateix ens fa descobrir que, en la diferència, som capaços d’estimar-nos. Ell ho fa possible!!!, perquè, “Allò que ens uneix és molt més gran que allò que ens pugui separar” (Joan XIII).

Els franciscans seglars tenim com a unió, diria jo, tres punts que són essencials: El primer punt que ens uneix, i el més important de tots, és el Senyor,  Ell al centre. El segon punt que sustenta la relació fraterna és la Vocació. La mateixa crida que tots sentim. El Senyor ens crida a cadascun de nosaltres. A pesar de les nostres debilitats, de les nostres incoherències, Ell renova la seva crida sobre cadascú a seguir-lo i d’una manera molt concreta, rere Francesc d’Assís.

El tercer punt seria la Fraternitat. Fra Jacint defineix la Fraternitat com aquell lloc on hom passa de tenir amics a obtenir germans.

Així que la fraternitat seria el lloc on hi trobem una reciprocitat d’amor. El lloc per acollir, valorar i estimar el germà diferent que jo, perquè ell també ho fa amb mi!!! Ah, i sant Francesc ens diu: “res no vulguis d’ells sinó allò que el Senyor et doni, estima’ls” ( Carta a un Min. 6).

Aquesta reflexió que he compartit amb vosaltres no és una utopia, és una realitat.

Una forta abraçada fraterna.

Neus Roig

 

 

Orígens de l'Ordre Franciscà Seglar
En temps de sant Francesc ja existien associacions seglars de tipus penitencial, molt variades i sense connexió entre elles, sorgides, en general, a l'ombra d'homes sants, monestirs, canonges o moviments religiosos. També els moviments evangèlics o pauperistas, catòlics o no, comptaven amb aquest tipus de branca secular, i Inocenci III va aprovar la forma de vida d'algunes d'elles, com els Humiliats de Milà (1201) i els Pobres Catòlics (1212).
.
Els Penitents, per tant, ja existien individual i corporativament, abans que sant Francesc fundés el Ordre dels Germans i Germanes de la Penitència, que així es va cridar al principi. Ell mateix i els seus companys, abans de l'aprovació de la Regla, s'autodenominaven "Penitents de Assís". Per tant, no pot dir que ell fos el fundador de tots, encara que sí d'aquells que, animats per l'exemple i la predicació seva i dels seus germans, van voler portar una vida més austera i evangèlica, sense abandonar les seves cases i els seus compromisos familiars o laborals.
.
Ja que la predicació dels germans menors consistia a exhortar a la conversió o "penitència", no és estrany que aviat sorgissin al seu voltant un nucli de seglars desitjosos de viure com penitents en les seves pròpies cases.
La idea de fundar l'Ordre Franciscana Seglar sembla que li va venir a Sant Francesc arran d'una predicació a Cannara (1212), quan molts dels seus habitants, homes i dones, volien anar amb ell. Segons l'autor del Anònim de Perusa, molts casats deien als germans: "Tenim esposes i no ens permeten abandonar-les, Ensenyeu, doncs, un camí per poder salvar-nos". I va ser llavors quan "van fundar una Ordre que es diu de Penitents, i la van fer confirmar pel summe Pontífex".
.
Que Sant Francesc va fundar l'Ordre dels Penitents o Terciaris ho diuen totes les fonts primitives, començant per fra Tomàs de Celano, el qual, en descriure poèticament en la seva Vida Primera (1228-1229) els primers fruits de la predicació itinerant del Sant i dels seus companys, afegia que "per tot arreu ressonaven himnes de gratitud i de lloança, tant que molts, deixant les cures de les coses del món, van trobar, en la vida i en l'ensenyament del beatíssim pare Francesc, coneixement de si mateixos i alè per estimar i venerar el Creador. Molta gent del poble, nobles i plebeus, clergues i llecs, tocats de divina inspiració, van presentar-se a Sant Francesc, desitjosos de militar sempre sota la seva direcció i magisteri. Quin riu cabalós de gràcia celestial, amarava el sant de Déu a tots ells amb l'aigua dels seus carismes i adornava amb flors de virtuts el jardí dels seus cors. Magnífic operari aquell! Amb només que es proclami la seva forma de vida, la seva Regla i doctrina, contribueix a que l'Església de Crist es renovi en els creients de tots dos sexes, i triomfi la triple milícia dels que s'han de salvar ". I conclou: "A tots donava una norma de vida i assenyalava amb encert el camí de salvació, segons l'estat de cada un".
Poc després, fra Julià de Spira (1232-1235) veia en les tres esglésies restaurades per Francesc el signe de les tres ordres que ell va fundar, donant "llei" a cadascuna, i explicava que "la primera va voler que el nom de Germans Menors fos, enmig hi ha les Pobres Senyores, i Penitents de tots dos sexes abraça l'Orde Tercera ". De l'Orde dels Penitents dirà en un altre moment que "no és de mediocre perfecció, i està obert a clergues i laics, verges i continents i casats, i comprèn, per la seva salvació, a ambdós sexes".
També la Llegenda dels Tres Companys relaciona les tres ordres fundades per ell i confirmades cadascuna "al seu moment, pel summe pontífex" amb les tres esglésies que va restaurar, i amb la Santíssima Trinitat, de la qual el sant va ser molt devot. Sant Bonaventura, per la seva banda, diu que "nombroses persones, inflamades pel foc de la predicació, es comprometien a les noves normes de penitència segons la forma de vida rebuda de l'home de Déu", i explica que aquest estat de vida estava obert a clergues i seglars, verges i casats de tots dos sexes i que va ser sant Francesc qui va determinar que es diguessin "Germans de Penitència".
El mateix cardenal Hugolino, sent papa, escrivia a Santa Agnès de Praga el juny de 1238 i feia referència a les tres Ordres fundades pel sant, entre elles "les escoles de penitents".
Fins a nosaltres ha arribat l'anomenat "Memoriale de Propositi" una Regla de l'Ordre dels Germans i Germanes de la Penitència que es diu començada l'any 1221. Que va ser fundada per Sant Francesc aquest any ho confirmen el beat Francesc de Fabriano en la segona meitat del segle XIII, i la Crònica dels XXIV Generals al s. XIV.
Així doncs, el més probable és que la decisió de fundar una ordre per seglars la prengués Francesc el 1221, durant la celebració del capítol general o de les estores, d'acord amb els ministres i altres religiosos. Probablement va ser llavors quan es va donar el vistiplau al projecte, deixant per més endavant la redacció d'un memorial o regla, tot esperant que el sant i el cardenal Hugolino poguessin elaborar junts, cosa que es va fer, segons sembla, l'estiu següent, a Florència.
La intervenció del cardenal protector de l'Ordre, futur papa Gregori IX, en la redacció de la regla per als Penitents està confirmada per alguns testimonis. Va ser el mateix Hugolino, segons la Chronica Minor "d'un frare d'Erfurt, qui" va donar confirmació pontifícia a les dues ordres que Francesc havia fundat, la de les Pobres Dames consagrades i la dels Penitents, una ordre aquesta que abraça a tots dos sexes ja clergues, casats, verges i continents ". I el ben informat biògraf de Gregori IX deia que "en el període en què va ser bisbe de Ostia, Hugolino, instituir, i va dur a terme les noves ordres dels Germans de la Penitència i de les Germanes recluses". I afegeix: "I també va guiar a l'Ordre dels Menors, quan aquesta es movia amb pas vacil-lant, elaborant per a ells una nova Regla i donant forma, d'aquesta manera, a aquell moviment encara informe, designant a sant Francesc com a ministre i cap ".
Avui ningú posa en dubte que el cardenal Hugolino, protector de l'Ordre, va ajudar de manera decisiva a Sant Francesc a donar un ordre jurídic a la segona, hi ha la tercera ordre per ell fundades.
Els penitents franciscans, considerats "Germans i Germanes de la III Ordre de Sant Francesc" per Gregori IX poc després de la mort del Sant, van experimentar seguida un notable creixement juntament amb els germans menors.
El 18 d'agost de 1289, el papa franciscà Nicolau IV, amb la butlla "Supra Montem", els va donar una nova Regla, que va estar en vigor durant segles, fins que Lleó XIII la va actualitzar amb la butlla "Misericors Dei Filius" del 30 de maig de 1889.
Després del Concili Vaticà II, en un clima de major compromís i de major autonomia, reconeguda a les organitzacions seglars compromeses especialment en la vida cristiana i en l'apostolat, amb l'aportació de destacats terciaris de tot el món, es va redactar la regla actual, que el papa Pau VI va aprovar amb la butlla "Seraphicus Patriarca" del 4 de juny de 1978.
La Tercera Orde Franciscana, o l'Ordre Franciscana Seglar, com avui es diu, ha donat l'Església un gran nombre de Sants i Beats. Entre els literats, artistes i científics que han donat el seu nom a l'Ordre convé destacar a Giotto, Dante, Palestrina, Perosi, Galileu, Galvani, Volta, Cristòfor Colom, Lope de Vega, etc., Tots personatges que, fent honor a Sant Francesc, han donat testimoni del seu gran intuïció de fer assequible a tots el seu estil de vida religiosa.

Santa Isabel, patrona de l'OFS
Santa Isabel, patrona de l'OFS

Viure el nostre compromís

cristià a l'estil de

Sant Francesc d'Assís.

 

En fraternitat amb

senzillesa i alegria.

 

En comunió amb l'Església

i la família franciscana en

el món.

 

En la Pau i l'Alegria que

ens caracteritza.

 

En respecte i harmonia amb

la creació.

Webs  : OFS-CATALUNYA

CONFERÈNCIES